Històries de trens.
MALETA LLEUGERA
Quan va aconseguir baixar del tren, sense ajuda i saltant com va poder d’aquell graó massa alt per a ella, no hi havia ningú que l’esperés. El tren reprendria la marxa, pero ella no. Va mirar a banda i banda de l’andana fent temps per si apareixia algú reclamant el seu nom. Però res, ningú que l'anomenés ni l’abracés. No va tenir altra opció que arrossegar, i amb poc esforç, aquella maleta tan lleugera, per no dir buida, que suposadament contenia tots els seus bens.
Va sortir de l’estació. A fora tampoc hi va veure cap signe d'humanitat, ni a penes de paissatge. Es va posar la ma a la butxaca de l'abric de xeviot gris de tota una vida. Hi tenia la seva estimada carculla i, dins d’ella, tot el soroll del mar que havia acabava d’abandonar. Se'n sortiria. Com sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada