Visitant un poblat Himba per a turistes de pega, m'he dedicat a intentar endinsar-me en les seves mirades i imaginar-me que n'estan pensant de nosaltres. Pot ser que sóm una mena de tribu fugisera, amb un punt de prepotència controlada, però que els permeterà menjar uns dies i disposar d'uns quants rans en efectiu? No n'he marxat satisfeta. Ans el contrari!
A peu o caminant. Sobre rodes de ferro o d'alta velocitat. Amb ales de plomes o sobre ocellots de paper de celofana. Observant, escoltant, sentint. Una manera com una altra de finestrejar el món.
dimarts, 4 d’agost del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La Marató dels 40
La Marató de Barcelona La ciutat, diumenge passat, era una festa. Esportiva, maratoniana, amb participants, acompanyants i animadors,...
-
“EL TREBALL US FARÀ LLIURES ” Una més de les ironies de la vida: el lema que varen fer instal·lar els nazis, el 1940 ...
-
Visitant un poblat Himba per a turistes de pega, m'he dedicat a intentar endinsar-me en les seves mirades i imaginar-me que n'estan...
