A peu o caminant. Sobre rodes de ferro o d'alta velocitat. Amb ales de plomes o sobre ocellots de paper de celofana. Observant, escoltant, sentint. Una manera com una altra de finestrejar el món.
dijous, 6 d’agost del 2015
dimarts, 4 d’agost del 2015
En un poblat Himba: Ni casa seva ni casa meva.
Visitant un poblat Himba per a turistes de pega, m'he dedicat a intentar endinsar-me en les seves mirades i imaginar-me que n'estan pensant de nosaltres. Pot ser que sóm una mena de tribu fugisera, amb un punt de prepotència controlada, però que els permeterà menjar uns dies i disposar d'uns quants rans en efectiu? No n'he marxat satisfeta. Ans el contrari!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La Marató dels 40
La Marató de Barcelona La ciutat, diumenge passat, era una festa. Esportiva, maratoniana, amb participants, acompanyants i animadors,...
-
Zugarramurdi, a la cacera de bruixes i diables Al nord de Navarra, a Zugarradurdi, i camí de les coves on es feien e...
-
Fa temps tenía un web de mac, on hi vaig escriure això i moltes coses més que em són impossibles de recuperar. Era una mena de presentació, ...
-
camina que caminaràs, i com més caminis, més savi et tornaràs.

