Maleta lleugera

Històries de trens.

MALETA LLEUGERA

Quan va aconseguir baixar del tren, sense ajuda i saltant com va poder d’aquell graó massa alt per a ella, no hi havia ningú que l’esperés. El tren reprendria la marxa, pero ella no. Va mirar a banda i banda de l’andana fent temps per si apareixia algú reclamant el seu nom. Però res, ningú que l'anomenés ni l’abracés. No va tenir altra opció que arrossegar, i amb poc esforç, aquella maleta tan lleugera, per no dir buida, que suposadament contenia tots els seus bens.

Va sortir de l’estació. A fora tampoc hi va veure cap signe d'humanitat, ni a penes de paissatge. Es va posar la ma a la butxaca de l'abric de xeviot gris de tota una vida. Hi tenia la seva estimada carculla i, dins d’ella, tot el soroll del mar que havia acabava d’abandonar. Se'n sortiria. Com sempre.

els colors de l'Àfrica negra

ELS COLORS DE L’AFRICA NEGRA-1

El vestit tradicionals del homes samburu: està teixit vermell; deixa al descobert gran part del seu cos. I sobre la pell fosca s’hi posen molts adornaments, fets amb perles de colors i ullals d’animals.

Els homes solters duen els cabells llargs, trenats i untats amb un tint vermellós de fang i greix animal. Només poden renunciar a aquest guarniment per motiu d’higiene i en cas que vagin a l’escola. A vegades adornen les seves cabelleres llargues amb botons de nacre i flors artificials del mercat.

Les dones, encarregades d’anar a buscar l’aigua i munyir les vaques, són les que confeccionen els collars multicolors, per als homes ( per regalar-els-hi quan s’hi prometen) o per vendre als turistes.

Llenguatge simbòlic del colors de les perles dels collars:

Vermell, per la sang

Blanc, pels animals

Negre, per l’Àfrica

Verd, per la naturalesa

Blau, pel cel

Groc i taronja, per les flors que broten amb les pluges.

Això des de que hi varen arribar els hindús que van desembarcar a la costa de l’oceà Índic per treballar al ferrocarril britànic. Als samburu els va agradar i mica en mica ho varen anar adaptant en lloc de les tradicionals petxines, llavors o plomes, perquè no brillaven tant.

El color del no-res (en la ruta cap a Ambosseli (terra polsegosa) talment catifa de sorra, fang sec i terra assedegada, fins a l’horitzó.

El daurat de l’herba, és per dissimular el colors de la cabellera del lleó on aquest espera plàcidament la caça