La Marató de Barcelona
La ciutat, diumenge passat, era una festa. Esportiva, maratoniana, amb participants, acompanyants i animadors, vinguts de tot arreu. Hi vaig anar, només com a mare i animadora, recordant i comparant-ho amb la meva curta experiencia atlètica mataronina, no maratoniana, de fa uns cinquanta anys, quan encara no era moda ni s'havia inventat la industria runnera.
Com a mare-acompanyant, d'en Martí López i Vila, amb dorsal Joaquim, vaig patir en saber que tenia problemes per seguir.
Com a mare-mare d'en Ti, vaig estar contenta quan vaig veure com els afrontava i els resolia.
I com a simple seguidora del seu blog, estic satisfeta per la seva poètica literària, ben capaç de comunicar sentiments i emocions.
Aquí en teniu una mostra:
Com a mare-mare d'en Ti, vaig estar contenta quan vaig veure com els afrontava i els resolia.
I com a simple seguidora del seu blog, estic satisfeta per la seva poètica literària, ben capaç de comunicar sentiments i emocions.
Aquí en teniu una mostra:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada