LA VELLA QUARESMA SURT AL CARRER

Temps ha, la quaresma és vivia a les cases o a les esglèsies.  Ara, i des de que la varen personificar en àvia de faldilles negres i calçons blancs, la tenim, durant set setmanes, allà, ben quieta, penjada per la cintura de balcons, places o carrers, talment pacient col·laboradora de la tradició, esperant que, a toc de campana o esclat de petard, algú li tregui botes i esperdeyes o, en el pitjor dels casos, li arrenqui una cama.

 No sé si aquesta mena d'agressió és gaire pedagògica ni religiosa.  Mentre ho aclarim, gaudim de la vella quaresma de carrer que dona alegria i color als nostres pobles.