CÀPSULES  VIATGERES

L‘DIOMA VIETNAMITA, EL KINH

Està format d’arrels thais, mon-khmer i xineses. 

Basat en un sistema tonal de pronunciació, es molt difícil d'articular, cosa que, a diferencia d'altres idiomes orientals,  s'aconsegueix gràcies a l'escriptura dels caràcters llatins que s’imposa després de la Primera Guerra Mundial, com a conseqüència de la dominació francesa.

            Com es va aconseguir el traspàs? Va ser  amb el "quoc ngu", un  sistema que  s’havia inventat al s. XVII el jesuïta Alexandre Rhodes per traslladar els sons vietnamites a la seva representació escrita segons la fonètica francesa, complementada amb accents diacrítics fins a set. Per això, actualment, una mateix paraula pot dir  coses diferents segons l’accent que porti, dit i escrit. Això fa que  el vietnamita es consideri una llengua tonal.

Ara entenc perquè jo només he après a dir, en els quinze dies que ha durant la meva primera passejada pels Vietnams Centre i Sud: cam on (gràcies), vang (si), khong (no), car (dat tien) i alguna cosa més que ja no recordo.